Segunda Guerra del Congu

Segunda Guerra del Congo
Parte de Guerra Civil del Congo
Fecha 2 agostu 1998 → 30 xunu 2003
Llugar República Democrática d'El Congu
Causes Primer Guerra del Congo
Resultáu Alcuerdu de Lusaka (10 de xunetu de 1999):
• Alto al fueu fracasáu.
• Intercambiu de prisioneros ente faiciones en conflictu.
• Organización del MONUC.
Alcuerdos de Gbadolite (31 d'avientu de 2002)
• Cese al fueu fracasáu.
Alcuerdos de Sun City (19 d'abril de 2002):
• Nun hai vencedor claru.
• Creación d'un gobierno unificáu de múltiples partíos, con Joseph Kabila como presidente y Jean-Pierre Bemba como primer ministru.
Consecuencies Alcuerdu de Pretoria (16 d'avientu de 2002):
• Retirada de tropes estranxeres.
• Desarme de milicies hutus.
• Esplegue del MONUC.
Escaramuzas intermitentes ya intervención de dellos países del centru d'África agraven la inestabilidá interna:
Conflictu de Ituri
Guerra de Kivu
• Conflictu de Dongo
• Insurxencia en Katanga
• Insurxencia de les ADF
Fracasáu golpe d'Estáu del 27 de febreru de 2011
Ataques de Kinxasa del 30 d'avientu de 2013
Belixerantes
Pro-gobierno
República Democrática d'El Congu
Angola
Chad
Namibia
Zimbabue
Libia
Anti-Uganda
ERS
Sudán
FDA (ADF)
FNRU II (UNRF II)
FNI
Anti-Ruanda
FDLR
Mai-Mai
Interahamwes
RDR
ELiR (ALiR)
Otres milicies hutus
Anti-Burundi
CNDD-FDD
FLN (FROLINA)
Ruanda
RCD (RDC)
RCD-G (RDC-G)
Milicies banyamulenge
Uganda
MLC
Fuercies de Renovación
UPC
Otres milicies tutsis
Burundi
UNITA
(en xunu de 2000 Ruanda y Uganda combatieron ente sigo en territoriu congoleñu)
Comandantes
Laurent Kabila
Joseph Kabila
Bandera de Namibia Sam Nujoma
Bandera de Zimbabue Robert Mugabe
Bandera d'Angola José do Santos
Idriss Déby
Bandera de Libia Muammar al-Gaddafi
Bandera de Sudán Omar al Bashir
Xeneral Joseph Padiri (Mai-Mai)[1]
Xeneral Dunia Lengwama (Mai-Mai)[2][3]
Bandera de Ruanda Paul Kagame
Bandera de Uganda Yoweri Museveni
Bandera de Burundi Pierre Buyoya
Ernest Wamba dia Wamba (RDC)
Jean-Pierre Bemba (MLC)
Fuercies en combate
Bandera de República Democrática d'El Congu RDC:
45.000-55.000 (1998-2001)[4]
100.000 (2003)[5]
Países aliaos:
10.000-15.000 (1998-2001)
(Angola, Zimbabue, Chad y Namibia)[4]
En 1998:[4] 60.000 RCD, 4.000 ruandeses y 6.000 ugandeses
En 1999:[4] 50.000 RCD, 10.000-15.000 MLC, 10.000-20.000 ruandeses y desconocíu númberu d'ugandeses
En 2000:[4] 15.000-20.000 RCD, 2.500 RCD-ML, 10.000 MLC, 10.000-20.000 ruandeses y 10.000-15.000 ugandeses
En 2001:[4] 15.000-20.000 RCD, 2.500 RCD-ML, 10.000-15.000 MLC, 10.000-20.000 ruandeses y 8.000-9.000 ugandeses
En 2002: 25.000-30.000 ruandeses,[6] 8.000 burundíes[7] y 200-300 UNITA[8]
(tropes presentes en territoriu de la RDC)

Ente 1998 y 2005 morrieron ente 3 800 000 y 4 000 000 de persones (trescientos mil son víctimes d'asesinatos, dos millones y mediu finen pola mor de la fame, maltratos y enfermedaes hasta 2003, tien de sumase otru millón nos dos años siguientes).[9]
[editar datos en Wikidata]
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "parte_de"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "imaxe"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "fecha"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "descripción_imaxe"

La Segunda Guerra del Congo —conocida tamién como Guerra Mundial Africana, Gran Guerra d'África o la Guerra del coltán— foi'l conflictu armáu que tuvo llugar en gran parte del territoriu de la República Democrática d'El Congu (l'antiguu Zaire), con posterioridá a la Primer Guerra del Congo. Esti conflictu empecipiar en 1998 y terminó formalmente en 2003, cuando asumió'l poder un gobiernu de transición so los términos del Alcuerdu de Pretoria. Los combatientes proveníen de nueve naciones (amás d'esistir dientro del país venti faiciones armaes distintes), lo que lo convierte nel conflictu continental africanu más grande del que se tenga noticia.

Provocó la muerte d'aproximao 3,8 millones de persones, la mayoría d'elles por fame y enfermedaes prevenibles y curables. Dientro d'estos graves fechos, considerar a esti episodiu'l más álgido dientro del llamáu «xenocidiu congoleñu». Esta tráxica cifra convirtió a esta guerra nel conflictu más mortíferu dende la Segunda Guerra Mundial, y eso ensin cuntar los millones de movíos y refuxaos nos países vecinos.

Magar la paz formal algamada en xunetu de 2003 en Pretoria y al alcuerdu de los intervinientes d'establecer un gobierno d'unidá nacional, la institucionalidad estatal sigue siendo débil y escasa en grandes sectores del país, que sufren inda biltos esporádicos de violencia. En 2004 calculábase que cerca de cien persones morríen diariamente como resultáu de les escaramuzas ocasionales y de la falta de servicios y alimentación. La migración forzada d'habitantes sigue sangrando la rexón nuna crisis que paez nun terminar, ente que la torna paz entá nun llegó a toles rexones.

  1. Mai-Mai militias 'control' eastern DR Congo outside big towns
  2. llei&catid=1:actualidá&Itemid=34&lang=fr RD Congo. En Fizi, los antiguos mai-mai siguen faciendo la llei.
  3. Mise en garde par l'Etat-major général du Général Dunia Lengwama
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 SIPRI. Stockholm International Peace Research Institute Yearbooks. Armaments, disarmament and International Security. Summary. Solna: Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Les cifres pa los años 1998-2001 provienen de les ediciones d'esta publicación feches ente 1999 y 2002.
  5. Summary Overview of Security Sector Reform Processes in the DRC - ISS Situation Reports - 6 de xineru de 2005
  6. Prunier, Gerard (2008). Africa's World War: Congo, the Rwandan Genocide, and the Making of a Continental Catastrophe. Oxford University Press, páxs. 243. ISBN 9780199705832.
  7. Murison, Katharine (2003).Africa South of the Sahara 2004. Psychology Press, Europa Publications & Routledge, páxs. 140. 33ª edición. ISBN 9781857431834.
  8. Roessler, Philip & John Prendergast (2006). "Democratic Republic of Congo". Twenty-first-century Peace Operations. Washington DC: US Institute of Peace Press, páxs. 272. Edición de William J. Durch. ISBN 9781929223916.
  9. De re militari: muertos en Guerres, Dictadures y Xenocidios

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search